Estrena el 22 de juny de 2018.     

 

Consulteu aquí les projeccions

Miss Kiet’s Children (De kinderen van juf Kiet)

Petra Lataster-Czisch i Peter Lataster. Països Baixos, 2016. 115'.

Kiet Engels és la mena de mestra que hom voldria per a tots els nens i nenes. És estricta però mai no és severa. És afectuosa però gens tova. Té una paciència infinita.

Els pupils de la senyoreta Kiet acaben d’arribar a Holanda. Molts d’ells són refugiats. Tot els és nou i desconegut. Alguns són batussers i tossuts, al principi. Però la mà amorosa i ferma de la senyoreta Kiet els dóna calma i desperta el seu interès. Als seus alumnes, no només els ensenya a llegir i escriure l’holandès, també els ajuda a aprendre a resoldre problemes junts i a respectar-se els uns als altres. A poc a poc, van adquirint habilitats i confiança.

D’entrada, l’Haya és impetuosa però molt poruga. La senyoreta Kiet l’ajuda de mica en mica a descobrir el seu faceta més cordial. La Leanne és solitària i callada. Al cap d’uns mesos serà capaç d’explicar-los a tots, en holandès, que estima la Branche. En Jorj no dorm bé i és rebel. El seu germà petit, en Maksim, té uns malsons horribles. La tenacitat de la senyoreta Kiet ajuda en Jorj a descobrir que aprendre pot valer la pena i fins i tot ser divertit.

Amb la mera observació, sense entrevistes ni veu en off, el film se centra en quatre nens i nenes refugiats de diferents nacionalitats. A partir dels seus punts de vista, la càmera segueix de ben a prop els seus esforços per aprendre una llengua nova, les seves baralles, l’amistat i els primers amors.

Al final del documental, haurà nascut una comunitat d’afectes: fruit de la paciència i la dedicació de la mestra. Una pel·lícula amb molts moments emotius i alguns d’hilarants, Miss Kiet’s Children és la crònica d’uns petits canvis que, a la vegada, són immensos.

Miss Kiet’s Children és una joia de documental: subtil però poderós en la seva impecable percepció del que passa pel cap dels nens i nenes. Un petit monument a una mestra, però per damunt de tot a la seva classe, tan valenta.

Volkskrant newspaper

El veterà duo Petra Lataster-Czisch i Peter Lataster ens dóna una classe magistral en cinema de no ficció a Miss Kiet’s Children, un dels documentals europeus més notables de l’any... Les escenes són tan llargues com han de ser en un film on, sense “editorialitzar” – els Lataster prescindeixen de la narració, els subratllats o la música no-diegètica – es pren partit convençut a favor dels mètodes amables però ferms de la senyoreta Kiet. El resultat és una pel·lícula encantadora, alegre i, fins i tot, de celebració de la vida.

Hollywood Reporter

Tot el que heu sentit de Miss Kiet’s Children és cert... Sens dubte, el millor film holandès de l’any.

Trouw newspaper

Aquest interessantíssim, tendre i perspicaç documental és l’estudi d’una escola infantil molt especial que hi ha a Holanda, pensada per a nens i nenes emigrants o refugiats (sobretot de Síria). Qui els ensenya és la senyoreta Kiet. Té molta paciència, i és molt amable i afectuosa, però no se li escapa res del que passa. La càmera dels cineastes sembla imitar la seva presència pausadament autoritària i capta, en lúcids primers plans, el dia a dia dels escolars. Són del tot similars als altres nens holandesos per més que cadascun d’ells i elles ha passat per una experiència espantosa que, en part, és el motiu pel qual han anat a aquesta escola... Miss Kiet’s Children és una pel·lícula molt bonica.

The Guardian

... Miss Kiet’s Children va de l’esperança i les coses bones que pot aconseguir una dona bona. Sota el seu guiatge, els seus tutelats fan petites passes diminutes – quantes vegades arriben a repetir la paraula “lluna”? – però és evident que arriben a algun lloc. Quan tots li expressen (en holandès) el seu amor a la nena macedònia, la Branche, i ballen Freedom de Pharrell Williams dalt de l’escenari, no queda un ull sec en tota la sala. Els Lataster no donen cap pas en fals, de la trepidant escena inicial al poble de Hapert fins a les imatges finals de Miss Kiet a la seva aula, es tracta d’una obra feta amb mesura exquisida.

Screendaily

Fitxa tècnica

  • Direcció Petra Lataster-Czisch & Peter Lataster
  • Producció Peter Lataster
  • Productors Marty de Jong
  • Fotografia Peter Lataster
  • So Gertjan Miedema i Hugo Dijkstal
  • Muntatge Mario Steenbergen
  • Premis i festivals Millor Llargmetratge Documental Holandès per la Dutch Directors Guild. Premi del Públic al DokFest, Munic. Premi de Plata Humanitari Internacional ,Bali. Menció d’Honor a Doxa, Vancouver.