Kiet Engels és la mena de mestra que hom voldria per a tots els nens i nenes. És estricta però mai no és severa. És afectuosa però gens tova. Té una paciència infinita.

Els pupils de la senyoreta Kiet acaben d’arribar a Holanda. Molts d’ells són refugiats. Tot els és nou i desconegut. Alguns són batussers i tossuts, al principi. Però la mà amorosa i ferma de la senyoreta Kiet els dóna calma i desperta el seu interès. Als seus alumnes, no només els ensenya a llegir i escriure l’holandès, també els ajuda a aprendre a resoldre problemes junts i a respectar-se els uns als altres. A poc a poc, van adquirint habilitats i confiança.

D’entrada, l’Haya és impetuosa però molt poruga. La senyoreta Kiet l’ajuda de mica en mica a descobrir el seu faceta més cordial. La Leanne és solitària i callada. Al cap d’uns mesos serà capaç d’explicar-los a tots, en holandès, que estima la Branche. En Jorj no dorm bé i és rebel. El seu germà petit, en Maksim, té uns malsons horribles. La tenacitat de la senyoreta Kiet ajuda en Jorj a descobrir que aprendre pot valer la pena i fins i tot ser divertit.

Amb la mera observació, sense entrevistes ni veu en off, el film se centra en quatre nens i nenes refugiats de diferents nacionalitats. A partir dels seus punts de vista, la càmera segueix de ben a prop els seus esforços per aprendre una llengua nova, les seves baralles, l’amistat i els primers amors.

Al final del documental, haurà nascut una comunitat d’afectes: fruit de la paciència i la dedicació de la mestra. Una pel·lícula amb molts moments emotius i alguns d’hilarants, Miss Kiet’s Children és la crònica d’uns petits canvis que, a la vegada, són immensos.