Celebrem l’estrena de La meva mare és una goril·la amb aquesta conversa amb la directora del film, Linda Hambäck.

Què és el que li va cridar més l’atenció d’aquest llibre infantil tan popular?
Quan vaig llegir el llibre de Frida Nilsson, de seguida em vaig enamorar de la història perquè d’alguna manera és universal però, al mateix temps, és molt singular, i em va encantar el ritme de la narració. Aquesta història sobre una nena i una mare és directa i enginyosa.

“Siguis qui siguis, sempre seràs un bon pare o una bona mare si estimes la teva criatura i fas tot el que sigui possible per aquesta relació.”

Fins a quin punt la seva experiència personal d’haver estat adoptada d’un país asiàtic per una família de Suècia la va influir a l’hora de valorar o interpretar la novel·la? Es va sentir identificada d’alguna manera amb la Jana, que al film té trets asiàtics?
Que jo sigui adoptada sempre ha fet que em pregunti qui podrien haver estat els meus pares. Tot i que mai d’una manera dramàtica, perquè no he pensat mai que potser hauria tingut una vida millor si hagués crescut a Corea del Sud amb uns altres pares. Suposo que això és perquè he tingut la sort de tenir uns pares meravellosos que m’estimaven molt. Però, al mateix temps, el fet que jo sigui adoptada segurament m’ha donat aquesta capacitat d’imaginar-me un altre món. No sé com explicar-ho en paraules, però des que tinc memòria, sempre he pensat que tot és possible, i sempre he sentit que tenia la llibertat de buscar els meus orígens si hagués volgut. Per això trobava que era molt important que el personatge de la Jana s’interessés per la goril·la i pensés que l’esperaven un munt d’aventures amb ella. I sí, la vaig dibuixar amb trets asiàtics perquè s’assemblés a mi.

A la goril·la li encanta llegir, és un simi a qui li encanta Charles Dickens. És una gran lectora, té un bon ull per als negocis i segueix una alimentació molt saludable, és vegetariana. Creu que la canalla serà capaç d’apreciar aquests valors?
Estic convençuda que qualsevol infant estaria molt content de tenir-la com a mare. Encara que el missatge més important que es vol donar aquí és que, siguis qui siguis, sempre seràs un bon pare o una bona mare si estimes la teva criatura i fas tot el que sigui possible per aquesta relació.

Es va imaginar un món animat mentre llegia el llibre original?
No, això sempre em costa una mica més. De seguida detecto el potencial d’una novel·la per convertir-se en un film. Però trigo mesos, o fins i tot anys, a visualitzar l’univers nou que crearé. És la part més delicada i complicada del procés de creació d’una obra cinematogràfica. Per aglutinar-ho tot, s’ha investigar per arribar a definir com serà el nou món, com es desenvoluparà, qui hi viurà i com actuaran els personatges, a més d’haver de decidir com parlaran i com caminaran. De quins colors serà aquest món nou? Tot el procés és un assaig i error. Al nostre dissenyador de producció li vaig fer ballar el cap. És una barreja de curiositat i frustració combinada amb un punt de tossuderia.

“La Jana és un ésser humà, i la Goril·la és un simi que parla. Però en aquest món són simplement mare i filla.”

Com va donar vida als personatges?
Primer, Janne Vierth va escriure el guió, és el pare de tots els personatges i, després, jo els vaig donar vida amb l’ajuda dels actors de doblatge. Vaig tenir el privilegi de treballar amb un equip d’actors com Stellan Skarsgård (Good Will Hunting), Pernilla August (Fanny i Alexander), Melinda Kinnaman (Strings) i l’actriu infantil Rebecca Gerstmann. Tots van aportar moltíssim a la personalitat de cada personatge.

El seu últim film, Gordon i Paddy (estrenat per Pack Màgic), que va entrar en competició a la Berlinale Generation, parlava sobre una amistat entre una granota i un ratolí amb molta tendresa i imaginació. Aquesta nova producció desprèn una sensibilitat similar. És una coincidència?
Doncs no ho sé, ha, ha. La veritat és que no penso mai en aquestes coses quan faig una pel·lícula, però és evident que hi ha un fil conductor similar a totes les meves obres. Trobo que tots són molt humans.

La Jana i la goril·la no podrien ser més diferents l’una de l’altra. Fins i tot pertanyen a espècies diferents. El fet que creïn un vincle i es converteixin en una família que s’estima és molt potent. Hi ha alguna cosa més en aquesta relació?
La Jana és un ésser humà, i la Goril·la és un simi que parla. Però en aquest món són simplement mare i filla. L’objectiu d’aquest film era donar resposta a una pregunta molt simple: Qui és la teva família?

“Sempre m’ha agradat l’animació 2D, trobo que la 3D és massa tècnica (…), jo prefereixo un acabat una mica més imperfecte que no pas que quedi tot impecable.”

Al film es parla de la tolerància, l’amor i els vincles familiars. Vol transmetre algun altre valor? Per què és tan important transmetre aquests valors als espectadors més joves i a la seva canalla?
Sí, també m’agradaria traslladar la idea que és molt important estar obert a noves aventures, ja que aquestes es poden trobar a qualsevol lloc. S’ha d’aprofitar el moment. A més d’aquests valors, també espero haver aconseguit que els més petits s’ho passin bé, i que la pel·lícula els agradi tant com em va agradar a mi fer-la.

En un món en què es fan films d’animació 3D a tot gas, per què va decidir aquest tipus d’animació, i estil, per explicar la història?
A mi sempre m’ha agradat l’animació 2D, trobo que la 3D és massa tècnica. També m’interessa molt l’art i considero que l’animació 2D combina fantàsticament bé els personatges pintats a mà i el disseny d’uns fons preciosos. El resultat és entenedor i, a més, em facilita la feina, encara que jo no sigui qui fa les animacions. Pel que fa l’estil, jo prefereixo un acabat una mica més imperfecte que no pas que quedi tot impecable. Sempre m’ha fascinat l’art que desafia l’observador, com ara les obres de Giacometti, David Hockney i Louise Bourgeois, entre d’altres.

Quina importància té la banda sonora en el film? Quina és la relació entre els instruments musicals i les emocions que vol transmetre?
Moltes gràcies per preguntar-me per la música del film. La música sempre és un element clau en el món imaginari dels films d’animació. Concretament, per fer aquest film vaig escoltar moltes peces musicals i em va costar trobar el to adient. L’estiu del 2019, la meva família i jo el vam passar a una casa d’Östra Hoby, un poble molt petit al sud de Suècia, on cada any s’hi celebra un festival de jazz a finals d’estiu. Allà és on vaig sentir per primer cop el duet de Minna Weurlander i Tania Naranjo i em impressionar el moviment de la seva música. De seguida vaig saber que aquesta era la música. Toquen l’acordió i el piano, i em semblava que era la banda sonora perfecta per a la pel·lícula. Em vaig posar en contacte amb elles i, mig any després, començàvem a compondre la banda sonora de La meva mare és una goril·la. Estava exultant. Vam treballar juntes gairebé un any per crear la banda sonora i aconseguir que fos el complement perfecte per al film. Va ser un procés creatiu meravellós.

La meva mare és una goril·la s’estrena el 21 de gener de 2022.