L’estrena de Gabi, dels 8 als 13 anys ha donat lloc a aquesta conversa entre li crítiqui de cinema Mariona Borrull i la documentalista i membre de Drac Màgic Raquel Marques, on intercanvien impressions sobre aquest documental, que va arribar als cinemes el passat 25 de novembre. La història de Gabi és la d’un infant dissident de gènere que s’està apropant a l’adolescència.

La mirada de la directora Engeli Broberg, amb una càmera atenta i a l’escolta de tot el que viu, pensa i sent aquesta criatura, ens convida a acompanyar-la en els reptes de créixer i en la relació que estableix amb els canvis que estan a punt de tenir lloc en el seu propi cos -a vegades desitjats i a vegades no-, en el descobriment de la sexualitat amb tots els dubtes que li planteja, en la seva honesta resistència a les expectatives pròpies i alienes sobre com han de ser els nostres desitjos, i també en les seves contradiccions. Gabi, amb la seva edat petita, ens ensenya moltes coses, també a escoltar, reconèixer i respectar el seu procés intern. I alhora que ho fem nosaltres, ho fa la seva pròpia família. Primer des d’una desconeixença innocent, després des de l’empatia.

És clar que hi ha dolors, però molts son quotidians i formen part de l’aventura crèixer. Els patiments de Gabi remeten a una identitat que, com totes, és complexa i es creua amb vivències de tot tipus: les amistats en la distància, la figura absent del pare… L’adolescència és el moment de preguntar-se, de trencar amb les respostes conegudes per poder construir de nou. Aquesta pel·lícula ens convida a entendre que de vegades construir implica acceptar que hi ha processos que no són rígids i duren tota la vida, que simplement requereixen d’un entorn amorós, curós i obert.